vijufer

L’actual model de càlcul del complement de productivitat es basa només en la satisfacció de l’usuari. Açò presenta diversos problemes.

• La satisfacció està relacionada amb les expectatives, i no som el PAS qui genera les expectatives de les persones que utilitzen els nostres serveis. Així el PAS paga el fet que les normatives no li agraden a les persones usuàries,  o que instal·lacions deficients i manca de personal no ens permeten donar un servei més eficaç.
• Els grups d’usuàries i usuaris a la qual es dirigeixen les enquestes són molt heterogenis, tant pel col·lectiu al que pertanyen com pel tamany, que en ocasions és ridículament xicotet. La fòrmula, tanmateix, és homogènea i ens apliquen a totes i tots uns resultats esbiaxats pel mateix disseny del càlcul.
• La productivitat hauria de ser una mesura individual, no de tota una unitat, i no és creïble que la universitat únicament puga saber si el seu personal és productiu mitjançant una enquesta de satisfacció.

A més, el sistema d’assignació del complement dins de cada unitat és molt injust. Quan la cosa va bé, el o la cap i els personal amb llocs de treball de nivell superior cobren més que la resta. Quan van malament, també cobren més. “La banca sempre guanya”

Cal una revisió total i absoluta tant del procediment d’avaluació com de les fòrmules de càlcul de la productivitat.